Romanització

Bona nit a tots i a totes...

Demà treballarem la via Augusta.
Començarem el visionat d'un video Via Augusta

Respon a les següents preguntes:

Què és el miliario ?
El refranyer popular diu: "todos los caminos llevan a Roma.." A què creus que es refereix?

Informació miliario definició

Biografia de Anibal

“PASAPARAULA”

Fes clic a l’enllaç per descarregar-te la fitxa en blanc “LA RODA DE PASAPARAULA”. 

 Has de fer una roda amb les paraules que hem donat en aquesta avaluació.

La data d’entrega és el dia 1 de Març. Aquesta activitat es individual.

Pots descarregar la plantilla de l'activitat pasaparaula

Els ibers i la romanització (2)

Bon dia!!

Ací teniu les pròximes dos activitats per aquest tema. Podeu descarregar els mapes muts dels enllaços o dibuixarlos a la llibreta.

Activitat 2 :La romanització
Molts topònims de la Comunitat Valenciana tenen el sufix -ena i -ent, que indica la procedència del nom del senyor d’una antiga vil·la romana que constituïx el nucli de la localitat actual. Esbrina i situa en un mapa de la Comunitat Valenciana localitats amb estos sufixos.

 Activitat 3 :La romanització
Explica que es la via Augusta i traça un mapa de la Comunitat Valenciana en el qual aparega l’itinerari de la Via Augusta i les localitats indicades en el text.

Identifica les vies de comunicació actuals sobre les quals discorre la Via Augusta.

Ací teniu la informació que anem a treballar a més a mes de la del llibre de referència: via Augusta 

ELS IBERS

Els Íbers són els primers pobladors dels que tenim constància a Valencia. Vivien en tribus i es van anar instal·lant a València cap el s.VII a.C. Vivien al llarg de la costa mediterrània i van rebre el nom d'íbers tots els pobles que vivien a l'entorn del riu Ebre (Iberus)

 CARACTERÍSTIQUES DELS ÍBERS:

1. - Construïen poblats al cim dels turons, envoltats de muralles i torres per defensar-se.
2. - Vivien en cases petites, fetes amb una base de pedra, parets i sostres fets de toves (una mena de maons fets amb palla, fusta i fang) 
3. - Parlaven la mateixa llengua i tenien un sistema d'escriptura propi, que encara no s'ha pogut desxifrar. 

 

 

 Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de la pesca. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer teixits, com lli i espart. Varen difondre l'ús de l'arada i adaptaren el conreu de la vinya i l'olivera. Varen aprendre a conservar el peix per mitja de la salaó. 

Coneixien el ferro i varen servir els TORNS per fabricar objectes de ceràmica. Eren hàbils fabricants d'objectes d'orfebreria, joies (plata i or) i d'armes.

 

Practicaven el comerç, sobretot amb els grecs, que a canvi de blat i metalls, els proporcionaven peces de ceràmica, joies, perfums, etc. Els íbers d'Empúries foren el primer poble que va encunyar monedes al s. V a.C.

   

 - Donaven culte al sol, com a ésser suprem, adoraven la lluna i els estels, els arbres, l'aigua i les muntanyes.

- Pel que fa a l'art, l'obra més famosa que ens ha quedat ha estat la Dama d'Elx. També han quedat moltes obres fetes amb ceràmica.

- Els íbers incineraven els seus difunts en un lloc específic: la necròpolis. Desaven les cendres dins una urna i sovint desaven al cantó de l'urna estris que tenia la persona quan era viva: armes, ornaments, àmfores, peces de ceràmica...

Activitat 1 :El ibers 
Realitzeu una inestigació sobre l’alfabet iber, dibuixeu els seus signes i després transcrivu el vostre nom.

Ací teniu un enllaç en línia per a fer l'activitat: Alfabet iber

PREHISTORIA AL PAIS VALENCIA

La prehistòria al País Valencià fa referència al període que comprèn des del paleolític (a l'entorn del 350000 aC), amb l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonitzadors (grecs, fenicis i cartaginesos; al voltant del 500 aC), en l'actual territori del País Valencià.

Els primers vestigis de poblament humà trobats a l'actual País Valencià daten del paleolític mitjà. El dos  jaciments més importants són la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, la Safor) i la cova Negra a Xàtiva.

En la Cova de Bolomor es troben les primeres proves de foc controlat al País Valencià i daten al voltant del 250000 a C, en la cova Negra s'han trobat restes dels darrers humans de Neandhertal que habitaren Europa.

 

Com podeu observar al mapa durant el paleolític superior i epipaleolític, el nombre de jaciments augmenta al llarg de la regió.

Cal destacar que a la fi del paleolític mitjà, (40.000 aC), s'inicia l'expansió de l'humà de cromanyó (Homo sapiens) per tota Europa, i durant un període aproximat de 10.000 anys les dues espècies d'homínids, els neandertals i els cromanyons, van coexistir en les mateixes regions. Aquesta expansió va provocar l'extinció dels neandertals. 

Paleolític Superior:  Les condicions climàtiques durant aquest període van ser molt severes per als pobladors, ja que el planeta va travessar dues glaciacions, denominades Würm II i Würm III. S'inicia amb l'arribada dels cromanyons (humans anatòmicament moderns), que introdueixen canvis respecte als  antecessors: 

1. Tecnologia (sistema de talla laminar -sílex)
2. Caça més especialitzada, planes (cérvols), regions muntanyoses (cabres salvatges). Poblacions menys nòmades (destresa per a caçar conills) 80%.
3. L'optimització en la gestió de recursos.
4. Desenvolupament de l'art rupestre.

Durant l'epipaleolític, o mesolític, les condicions climàtiques es van suavitzar. Els períodes glacials del paleolític superior van concloure i el planeta va entrar en l'època geològica actual, l'Holocé. Això va provocar que els boscos començaren a expandir-se, i que els pols retrocediren, causant un augment del nivell del mar fins a cotes similars a les actuals.

 L'ART RUPESTRE

Però el fet més destacable de la prehistòria valenciana és la importantíssima riquesa, per la seua quantitat i qualitat de les pintures rupestres.

La cova dels cavalls

Pintura rupestre en el barranc de la Valltorta, Castelló.

Dibuix que mostra un combat entre arquers. Morella la Vella

Les pintures representen escenes de la vida quotidiana: figures masculines o femenines dansant, lluitant, recol·lectant mel o caçant cérvols o cabres salvatges. 

Les representacions humanes més abundants són les masculines, que apareixen nues o portant una espècie de pantalons o tapalls; les figures femenines presenten característiques comunes: tronc esvelt, malucs amples, pits xicotets, o, a voltes, grans i caiguts. Els uns i les altres porten els caps adornats i
diversos tipus de pentinats, també són freqüents els braçalets i les turmelleres. 

La tècnica utilitzada és la pintura de color roig i, en menor mesura, negre.

En 1998, les pintures rupestres llevantines van ser declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO per la seua importància històrica i cultural.

LES TERRES VALENCIANES DELS ORÍGENS A LA DOMINACIÓ MUSULMANA (activitat)

Bon dia a tots i totes!

Comencem el trimestre amb tema nou (tema 3 del llibre de referència)
LES TERRES VALENCIANES DELS ORÍGENS A LA DOMINACIÓ MUSULMANA


 La cova dels Cavalls

Activitat 1 :Les pintures rupestres.
Observa les il·lustracions que apareixen a continuació de la Cova dels Cavalls de Valltorta
(Castelló) i descriu les activitats que representen.
Quins aspectes de la vida quotidiana podem conéixer a partir de les escenes?
Creus que les pintures rupestres ens han donat informació al voltant de la vida dels primers habitants de la comunitat? Per què?

 

Els jaciments de la Cova del Cavalls van ser declarats Patrimoni de la Humanitat en 1924.

Jaciments rupestres que van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, dins de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Entre els seus criteris, l'organisme internacional destaca que "el corpus del període prehistòric de les pintures rupestres de l'arc mediterrani de l'Est d'Espanya és el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constitueix una imatge excepcional de la vida humana en un període de l'evolució cultural de la humanitat".