UN PROJECTE EN COMÚ
- Festes, rituals i costums propis de la Comunitat.
- Jocs populars
- La cuina valenciana i la dieta mediterrània.
- La música tradicional valenciana.
Podeu trobar informació en el següent enllaç
martes, 23 de mayo de 2017
UN PROJECTE EN COMÚ
Podeu trobar informació en el següent enllaç
L`EXPULSIÓ DELS MORISCOS
Immediatament després de la fi de la conquista castellana del Regne de Granada, els Reis Catòlics encomanen al cardenal Cisneros convertir els moros pacíficament a la fe cristiana per tal
que no s’avalotaren. Prompte la conversió es tornaria obligatòria.
Per tal d’evitar l’exili, la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó optaren per la conversió al cristianisme, per mitjà del bateig. Al Regne de València, van ser escassíssimes les conversions, i la pràctica totalitat dels sarraïns continuà practicant la seua religió islàmica. En canvi, arran de la revolta de les Germanies, l’emperador Carles I els va obligar a batejar-se (1525).
Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se’ls anomenava moriscos o cristians nous, expressions que en aquella època eren pejoratives. La conversió forçada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que finalment Felip III decretaral’expulsió de tots els moriscos.
El decret (1609) va ser especialment dur per al Regne de València, on es van expulsar 135.000 moriscos, quan la població total del regne era de 400.000 persones. Com que la major part de
l’economia estava basada en l’explotació agrària per part dels moriscos, moltes terres es van veure completament despoblades. Així començà la major crisi econòmica, social i cultural dels territoris pertanyents a la Corona d’Aragó.
L’expulsió dels moriscos significà una minva de treballadors als camps. Els cultius de canya de sucre o el cotó van disminuir considerablement i molts tallers tancaren per falta de mà d’obra. El rei Carles II d’Espanya concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres, els quals, al seu torn, imposaren als nous treballadors cristians impostos quantiosos. El sentiment d’explotació provocarà la Segona Germania al final de segle i la revolta dels Maulets durant la Guerra de Successió.
lA
que no s’avalotaren. Prompte la conversió es tornaria obligatòria.
Per tal d’evitar l’exili, la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó optaren per la conversió al cristianisme, per mitjà del bateig. Al Regne de València, van ser escassíssimes les conversions, i la pràctica totalitat dels sarraïns continuà practicant la seua religió islàmica. En canvi, arran de la revolta de les Germanies, l’emperador Carles I els va obligar a batejar-se (1525).
Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se’ls anomenava moriscos o cristians nous, expressions que en aquella època eren pejoratives. La conversió forçada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que finalment Felip III decretaral’expulsió de tots els moriscos.
El decret (1609) va ser especialment dur per al Regne de València, on es van expulsar 135.000 moriscos, quan la població total del regne era de 400.000 persones. Com que la major part de
l’economia estava basada en l’explotació agrària per part dels moriscos, moltes terres es van veure completament despoblades. Així començà la major crisi econòmica, social i cultural dels territoris pertanyents a la Corona d’Aragó.
L’expulsió dels moriscos significà una minva de treballadors als camps. Els cultius de canya de sucre o el cotó van disminuir considerablement i molts tallers tancaren per falta de mà d’obra. El rei Carles II d’Espanya concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres, els quals, al seu torn, imposaren als nous treballadors cristians impostos quantiosos. El sentiment d’explotació provocarà la Segona Germania al final de segle i la revolta dels Maulets durant la Guerra de Successió.
lA
martes, 16 de mayo de 2017
La guerra de Successió i les seues conseqüències
La Guerra de Successió Espanyola (1701–1713) va ser un conflicte bèl·lic internacional, ja que, a més de la successió a la corona hispànica, s’hi dirimia també la qüestió de l’equilibri de poder entre les diferents potències europees.
Durant la Guerra de Successió espanyola, els estats de la Corona d’Aragó s’alinearen amb el pretendent Carles d’Àustria, que oferia garanties sinceres de respecte a les llibertats tradicionals, i fou
proclamat rei de València a Dènia el 17 d’agost del 1705. En la batalla d’Almansa (25 d’abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l’arxiduc Carles d’Àustria.
Després d’assetjar i de cremar Xàtiva, defensada pels maulets, les tropes de Felip V ocupen el Regne de València per dret de conquista, i així es perden els Furs i és imposat el Decret de Nova Planta, pel qual es dissolien les principals institucions i s’eliminava la seua autonomia.
LES GERMANIES
El 1410, mort l’últim rei del casal d’Aragó, Martí l’Humà, sense descendència, hi hagué un interregne de dos anys.
Per a decidir qui seria el nou rei, hi hagué una reunió de nou notables, representants dels tres estats de la Corona, coneguda com el Compromís de Casp (1412). Els tres estats s’havien compromés prèviament a respectar, fóra quina fóra, la decisió dels nou notables, entre els quals va tindre
un paper destacat el valencià sant Vicent Ferrer. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit “el
d’Antequera”.
En 1479, es va produir la unió dinàstica entre les dos principals corones peninsulars, la de Castella i la d’Aragó, gràcies al matrimoni celebrat en 1469 entre Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, els Reis Catòlics. Es conformava així la monarquia hispànica, que completarien posteriorment les annexions dels regnes de Granada i Navarra.
El 1520, les governacions van perdre gran part de la seua importància i es va establir el virregnat (representant del rei al regne de València), que fou el detonant de la revolta de les Germanies, ja que va sotmetre el poble a una càrrega d’impostos molt elevada. Esta gran insurrecció va ser protagonitzada pels gremis, que exigien tindre representants en el govern de la ciutat.
Per a decidir qui seria el nou rei, hi hagué una reunió de nou notables, representants dels tres estats de la Corona, coneguda com el Compromís de Casp (1412). Els tres estats s’havien compromés prèviament a respectar, fóra quina fóra, la decisió dels nou notables, entre els quals va tindre
un paper destacat el valencià sant Vicent Ferrer. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit “el
d’Antequera”.
En 1479, es va produir la unió dinàstica entre les dos principals corones peninsulars, la de Castella i la d’Aragó, gràcies al matrimoni celebrat en 1469 entre Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, els Reis Catòlics. Es conformava així la monarquia hispànica, que completarien posteriorment les annexions dels regnes de Granada i Navarra.
El 1520, les governacions van perdre gran part de la seua importància i es va establir el virregnat (representant del rei al regne de València), que fou el detonant de la revolta de les Germanies, ja que va sotmetre el poble a una càrrega d’impostos molt elevada. Esta gran insurrecció va ser protagonitzada pels gremis, que exigien tindre representants en el govern de la ciutat.
En realitat, la revolta de les Germanies contingué diverses lluites en paral·lel: la dels menestrals i el poble menut contra els nobles, la dels llauradors contra els senyors i la dels gremis cristians contra la competència dels artesans musulmans. A mesura que les ciutats se sumaven a les Germanies, la revolta adquirí la categoria de guerra civil, i es va estendre a tot el regne. A pesar dels triomfs inicials, les ciutats i viles agermandes van anar sent derrotades.
En aquell moment apareix un personatge misteriós, l’Encobert,
que aconseguix reunir la gent més pobra, cosa que convertí les
germanies en una lluita social. La repressió que va seguir a la victòria
de la noblesa va ser molt violenta, amb més de 800 execucions,
confiscacions, multes, desterraments i presó. El fracàs de les
Germanies significà la derrota de les classes populars, que, des
d’aquell moment, van ser excloses del govern de les ciutats, i va servir
per a fer canvis cap a una monarquia autoritària i absolutista.
ELS FURS, REPOBLACIÓ, CRISTIANDAT I AL-ÀNDALUS
Els Furs
La noblesa aragonesa considerava les terres conquistades a València com una prolongació dels seus senyorius. Jaume I, però, tenia una visió política molt moderna i per això va establir unes corts per a cada regne, cosa que permeté la creació d’una consciència diferenciadora de cada territori.
Així, convertí València en un regne propi (1239), formant una entitat política expressada en els Furs de València, les Corts Valencianes, moneda pròpia, i unida dinàsticament a la Corona d’Aragó. Amb la conquista de València, Jaume I i els seus soldats van posar fi a cinc-cents anys de domini musulmà.
La repoblació
Si la conquista va ser llarga, encara més ho vaser la repoblació, a pesar de les cartes de població que volien afavorir un ràpid repoblament dels territoris. Cada nova zona conquistada es convertia en terra de frontera.
No obstant això, com que la Reconquista de les terres valencianes es va basar en CAPITULACIONS, va evitar el desplaçament de la població autòctona cap al sud, i va permetre respectar els costums musulmans. Per este motiu la població musulmana va continuar sent majoritària fins al segle XVI.
La seua empremta durant cinc segles és clara, si mirem la toponímia (nom dels pobles) i els vestigis que ens han arribat en forma de construccions com els castells o el sistema de regs de les planes litorals.
El sistema econòmic, social i polític en l’Edat Mitjana (cristiandat)
Era el feudalisme. Hi havia uns pocs propietaris de grans extensions de terres, o feus, i la majoria de la gent, que treballava per a ells en l’agricultura i la ramaderia, ho feia a canvi de protecció i manteniment.
A les ciutats, els artesans s’organitzaven en gremis. Els senyors feudals eren vasalls del rei i vivien en castells. Els monestirs van ser els grans depositaris de la cultura medieval.
Al-Àndalus
El califa era la persona amb més poder i vivia en l’alcassaba.
La població era sobretot urbana i la vida econòmica es concentrava en el soc o mercat, on es venien productes provinents de les rutes comercials i dels artesans. L’agricultura va ser molt important.
Van posar en marxa nous sistemes de reg i la sénia.
Van posar en marxa nous sistemes de reg i la sénia.
Els àrabs van introduir l’arròs, la canya de sucre i el taronger. La cultura, la medicina, l’arquitectura, la filosofia, la música i altres arts van tindre un creixement molt important.
martes, 7 de marzo de 2017
QUI ÉS JAUME I ?
En aquesta sessió anem a treballar al voltant de la conquesta i de la figura de Jaume I.
Anem a veure el següent curt:
Per al pròxim dia heu d'haver vist els documentals anteriors i els comentarem a classe.
A més a més realitzarem l'inici de la tasca cooperativa on triareu la temàtica d'aquesta.
Tasca cooperativa per grups:
- Treball sobre curiositats de Jaume I
- La conquesta de València i les seues etapes.
- Per què celebrem el Nou d'octubre?
- D'on bé la tradició de la mocadora?
- Cerca informació al voltant de la Senyera.
Gràcies a tots i totes i bones falles...
martes, 28 de febrero de 2017
LA CONQUESTA
L’Edat Mitjana començà al segle V amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident i acabà al segle XV, amb els grans descobriments geogràfics.
Els comtats i els regnes de la península Ibèrica Al començament de l’Edat Mitjana la península Ibèrica estava partida en diversos regnes cristians al nord i musulmans al sud. A poc a poc, els territoris cristians del Nord es van independitzar dels reis francs. També la llengua que usaven els romans, el llatí, va anar evolucionant en els diversos llocs on es parlava, i les llengües que es van formar es coneixen com a llengües romàniques, entre les quals, les nostres. Podem assegurar que al segle IX les llengües romàniques ja estaven diferenciades.
Amb la conquista de nous territoris, conseqüència de l’expansió cap al sud al segle XIII, es va
constituir la Corona d’Aragó.
LA CONQUISTA
El 1232, el rei Jaume I va emprendre la campanya militar de conquista dels territoris islàmics del que
després havia de ser el Regne de València. Inicià la conquista de les actuals terres valencianes després de la conquista de Mallorca i les seues illes.
La conquista es planificà a Alcanyís, i fou realitzada en tres etapes:
- La primera, dirigida entre el 1225 i el 1232 a les terres del litoral nord i la frontera del Regne d’Aragó, amb les conquestes d’Ares, Morella, Borriana i Peníscola.
- La segona abastà la zona central i es va conquistar la ciutat de València i les terres planes fins al Xúquer.
El Puig es va prendre l’agost de 1237, després del fracàs d’una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de València. Les capitulacions de rendició es van signar el 28 de setembre i el rei entrà en la ciutat el 9 d’octubre de 1238.
- La tercera fase abastà des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als límits estipulats per a la conquista entre Aragó i Castella en el Tractat d’Almirra l’any 1244. Les terres al sud de la línia Biar-Busot-la Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella.
Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situats al nord del riu Segura van ser incorporats al regne de València per Jaume II. Les terres del Racó d’Ademús ja havien sigut conquistades en 1210 per Pere II d’Aragó.
martes, 21 de febrero de 2017
JAUME I I LA FUNDACIÓ DEL REGNE DE VALÈNCIA
Els comtats i els regnes de la
península Ibèrica
L’Edat Mitjana començà al segle V amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident i acabà al segle XV, amb els grans descobriments geogràfics.
La romanització, doncs, va alterar, anivellar i homogeneitzar la realitat lingüística preexistent, ja que la major part de les llengües autòctones (a excepció de la llengua basca i el berber) desaparegueren.
La llengua llatina, com qualsevol llengua del món, no era una llengua uniforme, sobretot la llengua oral, sinó que també estava sotmesa al fenomen de variabilitat lingüística; més encara quan aquesta llengua es convertí en el mitjà de comunicació del conjunt de pobles que formaren part de l’immens Imperi Romà. Així, en totes les èpoques cal distingir dins del llatí, dos registres bàsics: el llatí literari o clàssic, utilitzat en la producció literària, i el llatí popular o parlat, anomenat també llatí vulgar.
península Ibèrica
L’Edat Mitjana començà al segle V amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident i acabà al segle XV, amb els grans descobriments geogràfics.
Al començament de l’Edat Mitjana la península Ibèrica estava partida en diversos regnes cristians al nord i musulmans al sud. A poc a poc, els territoris cristians del Nord es van independitzar dels reis francs.
També la llengua
que usaven els romans, el llatí, va anar evolucionant en els diversos
llocs on es parlava, i les llengües que es van formar es coneixen com a
llengües romàniques, entre les quals, les nostres. Podem assegurar que al segle IX les llengües romàniques ja estaven diferenciades.
Amb la conquista de nous territoris, conseqüència de l’expansió cap al sud al segle XIII, es va constituir la Corona d’Aragó.
EL IDIOMA DEL LLATÍ AL VALENCIÀ
Els antecedents. El llatí vulgar va evolucionar de manera diferent als territoris de la Romània després de la descomposició de l’Imperi Romà al segle V. Els factors que expliquen la posterior diversificació i fragmentació del llatí parlat (que donarà lloc a les llengües romàniques) són bàsicament:
1. El substrat
2. La intensitat de la romanització: en aquelles zones on la romanització fou més intensa, els altres factors, com per exemple les llengües autòctones, influïren en menor grau.
3. La procedència dialectal dels colonitzadors
4. El superstrat: després de la caiguda de l’Imperi Romà, les diverses varietats del llatí parlades entraren en contacte amb les llengües dels diversos pobles invasors, moltes de les quals deixaren la petjada en les incipients parlars romànics.
5. Situació geogràfica respecte a Roma.
La romanització lingüística.
Els romans arribaren a Empúries (218 a. C.) per a combatre els exercits cartaginesos, fita que inicia el període de dominació romana i el procés de romanització a tots els nivells.
Lingüísticament, la romanització, que fou molt ràpida a tota la façana mediterrània, va ser un fet decisiu per a tot Europa i també per a les futures terres del domini lingüístic del valencià. Després d’un llarg i complex procés històric, s’hi aconseguí una total substitució lingüística de les llengües de la població autòctona pel llatí, que acabà imposant-se no sense rebre abans la influència de les llengües autòctones.
La romanització, doncs, va alterar, anivellar i homogeneitzar la realitat lingüística preexistent, ja que la major part de les llengües autòctones (a excepció de la llengua basca i el berber) desaparegueren.
En un principi, però, només es parlava en una zona molt reduïda, el Laci, on hi ha la ciutat de Roma.
La llengua llatina, com qualsevol llengua del món, no era una llengua uniforme, sobretot la llengua oral, sinó que també estava sotmesa al fenomen de variabilitat lingüística; més encara quan aquesta llengua es convertí en el mitjà de comunicació del conjunt de pobles que formaren part de l’immens Imperi Romà. Així, en totes les èpoques cal distingir dins del llatí, dos registres bàsics: el llatí literari o clàssic, utilitzat en la producció literària, i el llatí popular o parlat, anomenat també llatí vulgar.
La Via Augusta, contigua a la mar i molt freqüentada, donava coherència a les comarques costenques de la Tarraconense, però era, en canvi, molt poc transitada dellà el Salt de Cazorla, quan s’endinsava per la Hispània Ulterior. Això explica que mentre que el llatí de la Bètica s’aturava en un estadi culte i arcaïtzant, el de la Tarraconense fos, al contrari, molt accessible a aquelles innovacions. Així, doncs, el llatí de la Tarraconense fou, a més de popular, més modern que el de la Bètica.
APRENENTATGE COOPERATIU
Bona vesprada en la sessió següent hem de visualitzar diversos vídeos
respecte a l'aprenentatge cooperatiu. Reflexionarem respecte a com ens
hem d'avaluar tant a nosaltres mateix, com als nostres companys. A més a
més, en aquesta ocasió el grup hi ha de defensar per què ha triat un
rol o un altre per al seu company.
Aprenentatge cooperatiu i avaluació formativa (2) La veu dels alumnes
Exemple d'exposició de xiquets de quart de primària.
Aprenentatge cooperatiu i avaluació formativa (2) La veu dels alumnes
Exemple d'exposició de xiquets de quart de primària.
Últim video:
jueves, 16 de febrero de 2017
ACTIVITAT PER A LA CLASSE DEL DIA 23 DE FEBRER 2017
ACTIVITAT PER A LA CLASSE DEL DIA 23 DE FEBRER
Cercar un monument, edifici o construcció que fa´ça referencia a l'època musulmana en la península.
Teniu que explicar l'any de construcció, qui el va encomanar i característiques principals d'ell.
Gràcies.
Cercar un monument, edifici o construcció que fa´ça referencia a l'època musulmana en la península.
Teniu que explicar l'any de construcció, qui el va encomanar i característiques principals d'ell.
Gràcies.
domingo, 12 de febrero de 2017
Activitats
Bon dia. Seguidament us detalle les activitats que hem realitzat durant aquesta avaluació i deuen estat incloses a la llibreta:
EL ÚLTIM DIA D'ENTREGA DE L'ACTIVITAT PASAPARULA I LA LLIBRETA AMB TOTES LES ACTIVITATS : DIA 1 DE MARÇ (podeu entregar-ho abans).
Aquesta avaluació realitzarem també una activitat cooperativa.
Gràcies a tots i totes..
- La densitat de població.
- Piràmide de la població (analitzar els tres gràfics) Opinió.
- Les pintures rupestres: Observa les il·lustracions que apareixen a continuació de la Cova dels Cavalls de Valltorta (Castelló) i descriu les activitats que representen.
- Quins aspectes de la vida quotidiana podem conéixer a partir de les escenes?
- Creus que les pintures rupestres ens han donat informació al voltant de la vida dels primers habitants de la comunitat? Per què?
- Els ibers.
- Realitzeu una investigació sobre l'alfabet iber, dibuixeu els seus signes i després transcriviu el vostre nom.
- La romanització
- Molts topònims de la Comunitat Valenciana tenen el sufix -ena i -ent, que indica la procedència del nom del senyor d'una antiga vil·la romana que constitueix el nucli de la localitat actual. Esbrina i situa en un mapa de la Comunitat Valenciana localitats amb aquests sufixos.
- La romanització
- Explica que és la via Augusta i traça un mapa de la Comunitat Valenciana en el qual aparega l'itinerari de la Via Augusta i les localitats indicades en el text.
- Identifica les vies de comunicació actuals sobre les quals discorre la Via Augusta.
- PASAPARAULA
- Has de fer una roda amb paraules dels temes que hem donat en aquesta avaluació.
EL ÚLTIM DIA D'ENTREGA DE L'ACTIVITAT PASAPARULA I LA LLIBRETA AMB TOTES LES ACTIVITATS : DIA 1 DE MARÇ (podeu entregar-ho abans).
Aquesta avaluació realitzarem també una activitat cooperativa.
Gràcies a tots i totes..
martes, 7 de febrero de 2017
Xarc Al-Àndalus
El domini musulmà es va iniciar en el segle VIII i va perdurar fins al segle XIII, quan va arribar Jaume I- i, com en altres llocs de la península Ibèrica, també en terres valencianes es va arribar a
acords entre els dirigents locals i els musulmans; així continuaven exercint el domini sobre el seu territori encara que dominat pel control suprem del califa.
Les terres valencianes es van denominar Xarq Al-Àndalus, l’orient d’Al-Àndalus, i va ser un territori de frontera. Per eixe motiu, es van construir gran quantitat de castells i torres que custodiaven les comunicacions i defensaven i servien de refugi a alqueries i localitats.
En el segle XI, Xarq Al-Àndalus es va dividir en diferents regnes, taifes. Són els de València, Alpuente i Dénia.
Durant la dominació musulmana, l'agricultura valenciana va tindre un important desenrotllament gràcies als cultius de regadiu: arròs, taronges, canya de sucre, morera. Però també va tindre gran importància l'artesania, la indústria tèxtil a Bocairent, Elx i València, la construcció naval a Dénia i el paper a Xàtiva.
Una gran quantitat d'elements de la cultura àrab es conserven en molts àmbits de la vida, ritus, costums, idioma, agricultura.
Tribunal de les Aigües: Una de les institucions de justícia més antigues d'Europa. Es dedica a resoldre els problemes del repartiment de l'aigua del Túria les seues séquies. Enllaç
El costum del bany també va ser implantada pels àrabs els qui tenen costum de netejar-se abans de resar.
A més a més vam rebre una forta influència de la llengua àrab en paraules d'ús quotidià, científiques i sobretot en la toponímia (noms dels llocs), ja que l'àrab va tenir una important presència a la Península durant vuit segles.
La majoria (però no necessàriament tots) dels topònims que comencen per vin- o per beni- o bini- són àrabs (beni- o bini-, de l'àrab clàssic bāni, significa 'fills de', i el que ve després sol ser un nom de persona o un llinatge):
Entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la Septimània, última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.
És a dir el període que els visigots dominaren la península és des del segle V al segle VIII.
acords entre els dirigents locals i els musulmans; així continuaven exercint el domini sobre el seu territori encara que dominat pel control suprem del califa.
Les terres valencianes es van denominar Xarq Al-Àndalus, l’orient d’Al-Àndalus, i va ser un territori de frontera. Per eixe motiu, es van construir gran quantitat de castells i torres que custodiaven les comunicacions i defensaven i servien de refugi a alqueries i localitats.
En el segle XI, Xarq Al-Àndalus es va dividir en diferents regnes, taifes. Són els de València, Alpuente i Dénia.
També al final d’este segle es va produir la intervenció d’un noble castellà, el Cid, que va ocupar les ciutats més importants, incloent-hi la de València, encara que després de la seua mort el control del territori va tornar als musulmans fins a l’arribada de Jaume I.
 |
| Los reinos de taifas en 1037. |
Durant la dominació musulmana, l'agricultura valenciana va tindre un important desenrotllament gràcies als cultius de regadiu: arròs, taronges, canya de sucre, morera. Però també va tindre gran importància l'artesania, la indústria tèxtil a Bocairent, Elx i València, la construcció naval a Dénia i el paper a Xàtiva.
Una gran quantitat d'elements de la cultura àrab es conserven en molts àmbits de la vida, ritus, costums, idioma, agricultura.
Tribunal de les Aigües: Una de les institucions de justícia més antigues d'Europa. Es dedica a resoldre els problemes del repartiment de l'aigua del Túria les seues séquies. Enllaç
El costum del bany també va ser implantada pels àrabs els qui tenen costum de netejar-se abans de resar.
A més a més vam rebre una forta influència de la llengua àrab en paraules d'ús quotidià, científiques i sobretot en la toponímia (noms dels llocs), ja que l'àrab va tenir una important presència a la Península durant vuit segles.
La majoria (però no necessàriament tots) dels topònims que comencen per vin- o per beni- o bini- són àrabs (beni- o bini-, de l'àrab clàssic bāni, significa 'fills de', i el que ve després sol ser un nom de persona o un llinatge):
Entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la Septimània, última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.
És a dir el període que els visigots dominaren la península és des del segle V al segle VIII.
miércoles, 1 de febrero de 2017
PERIODE VISIGOT
En el segle V, després de la caiguda de l’Imperi romà en l’occident d’Europa, els visigots dominaren la major part d’Hispània.
Els visigots era un poble germànic originari de Gotland l'actual Suècia que en el marc de les invasions barbares van penetraren l'imperi Romà.
Un altre poble apareix en Hispània, els bizantins, que apareixien com a continuadors de la forma de vida i cultura romanes, van ocupar el sud del territori.
Aquesta ocupació va durar poc de temps i, finalment, els visigots els van expulsar i van ocupar totes les nostres terres.
ASPECTES MÉS IMPORTANTS A DESTACAR DELS VISIGOTS:
En una època de turbulències i inseguretat, l’activitat econòmica havia passat de la ciutat al camp, encara que algunes ciutats van mantenir la seua importància per la presència de bisbes, com ara València, Xàtiva, Dénia o Elx, llocs convertits en seus episcopals.
Entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la Septimània, última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.
És a dir el període que els visigots dominaren la península és des del segle V al segle VIII.
enllaç: més informació més informació
Els visigots era un poble germànic originari de Gotland l'actual Suècia que en el marc de les invasions barbares van penetraren l'imperi Romà.
Un altre poble apareix en Hispània, els bizantins, que apareixien com a continuadors de la forma de vida i cultura romanes, van ocupar el sud del territori.
Aquesta ocupació va durar poc de temps i, finalment, els visigots els van expulsar i van ocupar totes les nostres terres.
 |
| Migracions visigodes |
- Adopció de la cultura i costums romanes
- La llengua llatina
- El dret roma
- La religió Cristiana
En una època de turbulències i inseguretat, l’activitat econòmica havia passat de la ciutat al camp, encara que algunes ciutats van mantenir la seua importància per la presència de bisbes, com ara València, Xàtiva, Dénia o Elx, llocs convertits en seus episcopals.
Entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la Septimània, última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.
És a dir el període que els visigots dominaren la península és des del segle V al segle VIII.
enllaç: més informació més informació
martes, 24 de enero de 2017
Romanització
Bona nit a tots i a totes...
Demà treballarem la via Augusta.
Començarem el visionat d'un video Via Augusta
Respon a les següents preguntes:
Què és el miliario ?
El refranyer popular diu: "todos los caminos llevan a Roma.." A què creus que es refereix?
Informació miliario definició
Biografia de Anibal
Demà treballarem la via Augusta.
Començarem el visionat d'un video Via Augusta
Respon a les següents preguntes:
Què és el miliario ?
El refranyer popular diu: "todos los caminos llevan a Roma.." A què creus que es refereix?
Informació miliario definició
Biografia de Anibal
martes, 17 de enero de 2017
“PASAPARAULA”
Fes clic a l’enllaç per descarregar-te la fitxa en blanc “LA RODA DE PASAPARAULA”.
Has de fer una roda amb les paraules que hem donat en aquesta avaluació.
La data d’entrega és el dia 1 de Març. Aquesta activitat es individual.
Pots descarregar la plantilla de l'activitat pasaparaula
Els ibers i la romanització (2)
Bon dia!!
Ací teniu les pròximes dos activitats per aquest tema. Podeu descarregar els mapes muts dels enllaços o dibuixarlos a la llibreta.
Activitat 2 :La romanització
Molts topònims de la Comunitat Valenciana tenen el sufix -ena i -ent, que indica la procedència del nom del senyor d’una antiga vil·la romana que constituïx el nucli de la localitat actual. Esbrina i situa en un mapa de la Comunitat Valenciana localitats amb estos sufixos.
Activitat 3 :La romanització
Explica que es la via Augusta i traça un mapa de la Comunitat Valenciana en el qual aparega l’itinerari de la Via Augusta i les localitats indicades en el text.
Identifica les vies de comunicació actuals sobre les quals discorre la Via Augusta.
Ací teniu la informació que anem a treballar a més a mes de la del llibre de referència: via Augusta
Ací teniu les pròximes dos activitats per aquest tema. Podeu descarregar els mapes muts dels enllaços o dibuixarlos a la llibreta.
Activitat 2 :La romanització
Molts topònims de la Comunitat Valenciana tenen el sufix -ena i -ent, que indica la procedència del nom del senyor d’una antiga vil·la romana que constituïx el nucli de la localitat actual. Esbrina i situa en un mapa de la Comunitat Valenciana localitats amb estos sufixos.
Activitat 3 :La romanització
Explica que es la via Augusta i traça un mapa de la Comunitat Valenciana en el qual aparega l’itinerari de la Via Augusta i les localitats indicades en el text.
Identifica les vies de comunicació actuals sobre les quals discorre la Via Augusta.
Ací teniu la informació que anem a treballar a més a mes de la del llibre de referència: via Augusta
lunes, 16 de enero de 2017
ELS IBERS
Els Íbers són els primers pobladors dels que tenim
constància a Valencia. Vivien en tribus i es van anar instal·lant a València cap el s.VII a.C. Vivien al llarg de la costa mediterrània i
van rebre el nom d'íbers tots els pobles que vivien a l'entorn del riu
Ebre (Iberus)
CARACTERÍSTIQUES DELS ÍBERS:
- - Construïen poblats al cim dels turons, envoltats de muralles i torres per defensar-se.
- - Vivien en cases petites, fetes amb una base de pedra, parets i sostres fets de toves (una mena de maons fets amb palla, fusta i fang)
- - Parlaven la mateixa llengua i tenien un sistema d'escriptura propi, que encara no s'ha pogut desxifrar.
Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de la pesca.
Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer teixits, com lli i espart.
Varen difondre l'ús de l'arada i adaptaren el conreu de la vinya i
l'olivera. Varen aprendre a conservar el peix per mitja de la salaó.
Coneixien el ferro i varen servir els TORNS per
fabricar objectes de ceràmica. Eren hàbils fabricants d'objectes
d'orfebreria, joies (plata i or) i d'armes.
Practicaven el comerç, sobretot amb els grecs, que a canvi de blat i
metalls, els proporcionaven peces de ceràmica, joies, perfums, etc. Els
íbers d'Empúries foren el primer poble que va encunyar monedes al s. V
a.C.
- Donaven culte al sol, com a ésser suprem, adoraven la lluna i els estels, els arbres, l'aigua i les muntanyes.
-
Pel que fa a l'art, l'obra més famosa que ens ha quedat ha estat la
Dama d'Elx. També han quedat moltes obres fetes amb ceràmica.
-
Els íbers incineraven els seus difunts en un lloc específic: la
necròpolis. Desaven les cendres dins una urna i sovint desaven al cantó
de l'urna estris que tenia la persona quan era viva: armes, ornaments,
àmfores, peces de ceràmica...
Realitzeu una inestigació sobre l’alfabet iber, dibuixeu els seus signes i després transcrivu el vostre nom.
miércoles, 11 de enero de 2017
PREHISTORIA AL PAIS VALENCIA
La prehistòria al País Valencià fa referència al període que comprèn des del paleolític (a l'entorn del 350000 aC), amb l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonitzadors (grecs, fenicis i cartaginesos; al voltant del 500 aC), en l'actual territori del País Valencià.
Els primers vestigis de poblament humà trobats a l'actual País Valencià daten del paleolític mitjà. El dos jaciments més importants són la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, la Safor) i la cova Negra a Xàtiva.
En la Cova de Bolomor es troben les primeres proves de foc controlat al País Valencià i daten al voltant del 250000 a C, en la cova Negra s'han trobat restes dels darrers humans de Neandhertal que habitaren Europa.
Com podeu observar al mapa durant el paleolític superior i epipaleolític, el nombre de jaciments augmenta al llarg de la regió.
Cal destacar que a la fi del paleolític mitjà, (40.000 aC), s'inicia l'expansió de l'humà de cromanyó (Homo sapiens) per tota Europa,
i durant un període aproximat de 10.000 anys les dues espècies
d'homínids, els neandertals i els cromanyons, van coexistir en les
mateixes regions. Aquesta expansió va provocar l'extinció dels
neandertals.
Paleolític Superior: Les condicions climàtiques durant aquest període van ser molt severes
per als pobladors, ja que el planeta va travessar dues glaciacions,
denominades Würm II i Würm III. S'inicia amb l'arribada dels cromanyons (humans anatòmicament moderns), que introdueixen canvis respecte als antecessors:
- Tecnologia (sistema de talla laminar -sílex)
- Caça més especialitzada, planes (cérvols), regions muntanyoses (cabres salvatges). Poblacions menys nòmades (destresa per a caçar conills) 80%.
- L'optimització en la gestió de recursos.
- Desenvolupament de l'art rupestre.
Durant l'epipaleolític, o mesolític, les condicions climàtiques es van suavitzar. Els períodes glacials del paleolític superior van concloure i el planeta va entrar en l'època geològica actual, l'Holocé. Això va provocar que els boscos començaren a expandir-se, i que els pols retrocediren, causant un augment del nivell del mar fins a cotes similars a les actuals.
L'ART RUPESTRE
Però el fet més destacable de la prehistòria valenciana és la importantíssima riquesa, per la seua quantitat i qualitat de les pintures rupestres.
 |
| La cova dels cavalls |
 | |
| Pintura rupestre en el barranc de la Valltorta, Castelló. |
 |
| Dibuix que mostra un combat entre arquers. Morella la Vella |
Les pintures representen escenes de la vida quotidiana: figures masculines o femenines dansant, lluitant, recol·lectant mel o caçant cérvols o cabres salvatges.
Les representacions humanes més abundants són les masculines, que apareixen nues o portant una espècie de pantalons o tapalls; les figures femenines presenten característiques comunes: tronc esvelt, malucs amples, pits xicotets, o, a voltes, grans i caiguts. Els uns i les altres porten els caps adornats i
diversos tipus de pentinats, també són freqüents els braçalets i les turmelleres.
diversos tipus de pentinats, també són freqüents els braçalets i les turmelleres.
La tècnica utilitzada és la pintura de color roig i, en menor mesura, negre.
En 1998, les pintures rupestres llevantines van ser declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO per la seua importància històrica i cultural.
lunes, 9 de enero de 2017
LES TERRES VALENCIANES DELS ORÍGENS A LA DOMINACIÓ MUSULMANA (activitat)
Bon dia a tots i totes!
Comencem el trimestre amb tema nou (tema 3 del llibre de referència)
LES TERRES VALENCIANES DELS ORÍGENS A LA DOMINACIÓ MUSULMANA
La cova dels Cavalls
Activitat 1 :Les pintures rupestres.
Observa les il·lustracions que apareixen a continuació de la Cova dels Cavalls de Valltorta
(Castelló) i descriu les activitats que representen.
Quins aspectes de la vida quotidiana podem conéixer a partir de les escenes?
Creus que les pintures rupestres ens han donat informació al voltant de la vida dels primers habitants de la comunitat? Per què?
Els jaciments de la Cova del Cavalls van ser declarats Patrimoni de la Humanitat en 1924.
Comencem el trimestre amb tema nou (tema 3 del llibre de referència)
LES TERRES VALENCIANES DELS ORÍGENS A LA DOMINACIÓ MUSULMANA
La cova dels Cavalls
Activitat 1 :Les pintures rupestres.
Observa les il·lustracions que apareixen a continuació de la Cova dels Cavalls de Valltorta
(Castelló) i descriu les activitats que representen.
Quins aspectes de la vida quotidiana podem conéixer a partir de les escenes?
Creus que les pintures rupestres ens han donat informació al voltant de la vida dels primers habitants de la comunitat? Per què?
 |
Jaciments rupestres que van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, dins de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Entre els seus criteris, l'organisme internacional destaca que "el corpus del període prehistòric de les pintures rupestres de l'arc mediterrani de l'Est d'Espanya és el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constitueix una imatge excepcional de la vida humana en un període de l'evolució cultural de la humanitat".
Suscribirse a:
Entradas (Atom)