Xarc Al-Àndalus

El domini musulmà es va iniciar en el segle VIII i va perdurar fins al segle XIII, quan va arribar Jaume I- i, com en altres llocs de la península Ibèrica, també en terres valencianes es va arribar a
acords entre els dirigents locals i els musulmans; així continuaven exercint el domini sobre el seu territori encara que dominat pel control suprem del califa.

Les terres valencianes es van denominar Xarq Al-Àndalus, l’orient d’Al-Àndalus, i va ser un territori de frontera. Per eixe motiu, es van construir gran quantitat de castells i torres que custodiaven les comunicacions i defensaven i servien de refugi a alqueries i localitats.

En el segle XI, Xarq Al-Àndalus es va dividir en diferents regnes, taifes. Són els de València, Alpuente i Dénia.

També al final d’este segle es va produir la intervenció d’un noble castellà, el Cid, que va ocupar les ciutats més importants, incloent-hi la de València, encara que després de la seua mort el control del territori va tornar als musulmans fins a l’arribada de Jaume I.

Los reinos de taifas en 1037.

Durant la dominació musulmana, l'agricultura valenciana va tindre un important desenrotllament gràcies als cultius de regadiu: arròs, taronges, canya de sucre, morera. Però també va tindre gran importància l'artesania, la indústria tèxtil a Bocairent, Elx i València, la construcció naval a Dénia i el paper a Xàtiva.

Una gran quantitat d'elements de la cultura àrab es conserven en molts àmbits de la vida, ritus, costums, idioma, agricultura.

Tribunal de les Aigües: Una de les institucions de justícia més antigues d'Europa. Es dedica a resoldre els problemes del repartiment de l'aigua del Túria les seues séquies. Enllaç

El costum del bany també va ser implantada pels àrabs els qui tenen costum de netejar-se abans de resar.

A més a més vam rebre una forta influència de la llengua àrab en paraules d'ús quotidià, científiques i sobretot en la toponímia (noms dels llocs), ja que l'àrab va tenir una important presència a la Península durant vuit segles.

La majoria (però no necessàriament tots) dels topònims que comencen per vin- o per beni- o bini- són àrabs (beni- o bini-, de l'àrab clàssic bāni, significa 'fills de', i el que ve després sol ser un nom de persona o un llinatge):

Entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la Septimània, última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.

És a dir el període que els visigots dominaren la península és des del segle V al segle VIII.