UN PROJECTE EN COMÚ
- Festes, rituals i costums propis de la Comunitat.
- Jocs populars
- La cuina valenciana i la dieta mediterrània.
- La música tradicional valenciana.
Podeu trobar informació en el següent enllaç
martes, 23 de mayo de 2017
UN PROJECTE EN COMÚ
Podeu trobar informació en el següent enllaç
L`EXPULSIÓ DELS MORISCOS
Immediatament després de la fi de la conquista castellana del Regne de Granada, els Reis Catòlics encomanen al cardenal Cisneros convertir els moros pacíficament a la fe cristiana per tal
que no s’avalotaren. Prompte la conversió es tornaria obligatòria.
Per tal d’evitar l’exili, la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó optaren per la conversió al cristianisme, per mitjà del bateig. Al Regne de València, van ser escassíssimes les conversions, i la pràctica totalitat dels sarraïns continuà practicant la seua religió islàmica. En canvi, arran de la revolta de les Germanies, l’emperador Carles I els va obligar a batejar-se (1525).
Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se’ls anomenava moriscos o cristians nous, expressions que en aquella època eren pejoratives. La conversió forçada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que finalment Felip III decretaral’expulsió de tots els moriscos.
El decret (1609) va ser especialment dur per al Regne de València, on es van expulsar 135.000 moriscos, quan la població total del regne era de 400.000 persones. Com que la major part de
l’economia estava basada en l’explotació agrària per part dels moriscos, moltes terres es van veure completament despoblades. Així començà la major crisi econòmica, social i cultural dels territoris pertanyents a la Corona d’Aragó.
L’expulsió dels moriscos significà una minva de treballadors als camps. Els cultius de canya de sucre o el cotó van disminuir considerablement i molts tallers tancaren per falta de mà d’obra. El rei Carles II d’Espanya concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres, els quals, al seu torn, imposaren als nous treballadors cristians impostos quantiosos. El sentiment d’explotació provocarà la Segona Germania al final de segle i la revolta dels Maulets durant la Guerra de Successió.
lA
que no s’avalotaren. Prompte la conversió es tornaria obligatòria.
Per tal d’evitar l’exili, la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó optaren per la conversió al cristianisme, per mitjà del bateig. Al Regne de València, van ser escassíssimes les conversions, i la pràctica totalitat dels sarraïns continuà practicant la seua religió islàmica. En canvi, arran de la revolta de les Germanies, l’emperador Carles I els va obligar a batejar-se (1525).
Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se’ls anomenava moriscos o cristians nous, expressions que en aquella època eren pejoratives. La conversió forçada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que finalment Felip III decretaral’expulsió de tots els moriscos.
El decret (1609) va ser especialment dur per al Regne de València, on es van expulsar 135.000 moriscos, quan la població total del regne era de 400.000 persones. Com que la major part de
l’economia estava basada en l’explotació agrària per part dels moriscos, moltes terres es van veure completament despoblades. Així començà la major crisi econòmica, social i cultural dels territoris pertanyents a la Corona d’Aragó.
L’expulsió dels moriscos significà una minva de treballadors als camps. Els cultius de canya de sucre o el cotó van disminuir considerablement i molts tallers tancaren per falta de mà d’obra. El rei Carles II d’Espanya concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres, els quals, al seu torn, imposaren als nous treballadors cristians impostos quantiosos. El sentiment d’explotació provocarà la Segona Germania al final de segle i la revolta dels Maulets durant la Guerra de Successió.
lA
martes, 16 de mayo de 2017
La guerra de Successió i les seues conseqüències
La Guerra de Successió Espanyola (1701–1713) va ser un conflicte bèl·lic internacional, ja que, a més de la successió a la corona hispànica, s’hi dirimia també la qüestió de l’equilibri de poder entre les diferents potències europees.
Durant la Guerra de Successió espanyola, els estats de la Corona d’Aragó s’alinearen amb el pretendent Carles d’Àustria, que oferia garanties sinceres de respecte a les llibertats tradicionals, i fou
proclamat rei de València a Dènia el 17 d’agost del 1705. En la batalla d’Almansa (25 d’abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l’arxiduc Carles d’Àustria.
Després d’assetjar i de cremar Xàtiva, defensada pels maulets, les tropes de Felip V ocupen el Regne de València per dret de conquista, i així es perden els Furs i és imposat el Decret de Nova Planta, pel qual es dissolien les principals institucions i s’eliminava la seua autonomia.
LES GERMANIES
El 1410, mort l’últim rei del casal d’Aragó, Martí l’Humà, sense descendència, hi hagué un interregne de dos anys.
Per a decidir qui seria el nou rei, hi hagué una reunió de nou notables, representants dels tres estats de la Corona, coneguda com el Compromís de Casp (1412). Els tres estats s’havien compromés prèviament a respectar, fóra quina fóra, la decisió dels nou notables, entre els quals va tindre
un paper destacat el valencià sant Vicent Ferrer. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit “el
d’Antequera”.
En 1479, es va produir la unió dinàstica entre les dos principals corones peninsulars, la de Castella i la d’Aragó, gràcies al matrimoni celebrat en 1469 entre Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, els Reis Catòlics. Es conformava així la monarquia hispànica, que completarien posteriorment les annexions dels regnes de Granada i Navarra.
El 1520, les governacions van perdre gran part de la seua importància i es va establir el virregnat (representant del rei al regne de València), que fou el detonant de la revolta de les Germanies, ja que va sotmetre el poble a una càrrega d’impostos molt elevada. Esta gran insurrecció va ser protagonitzada pels gremis, que exigien tindre representants en el govern de la ciutat.
Per a decidir qui seria el nou rei, hi hagué una reunió de nou notables, representants dels tres estats de la Corona, coneguda com el Compromís de Casp (1412). Els tres estats s’havien compromés prèviament a respectar, fóra quina fóra, la decisió dels nou notables, entre els quals va tindre
un paper destacat el valencià sant Vicent Ferrer. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit “el
d’Antequera”.
En 1479, es va produir la unió dinàstica entre les dos principals corones peninsulars, la de Castella i la d’Aragó, gràcies al matrimoni celebrat en 1469 entre Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, els Reis Catòlics. Es conformava així la monarquia hispànica, que completarien posteriorment les annexions dels regnes de Granada i Navarra.
El 1520, les governacions van perdre gran part de la seua importància i es va establir el virregnat (representant del rei al regne de València), que fou el detonant de la revolta de les Germanies, ja que va sotmetre el poble a una càrrega d’impostos molt elevada. Esta gran insurrecció va ser protagonitzada pels gremis, que exigien tindre representants en el govern de la ciutat.
En realitat, la revolta de les Germanies contingué diverses lluites en paral·lel: la dels menestrals i el poble menut contra els nobles, la dels llauradors contra els senyors i la dels gremis cristians contra la competència dels artesans musulmans. A mesura que les ciutats se sumaven a les Germanies, la revolta adquirí la categoria de guerra civil, i es va estendre a tot el regne. A pesar dels triomfs inicials, les ciutats i viles agermandes van anar sent derrotades.
En aquell moment apareix un personatge misteriós, l’Encobert,
que aconseguix reunir la gent més pobra, cosa que convertí les
germanies en una lluita social. La repressió que va seguir a la victòria
de la noblesa va ser molt violenta, amb més de 800 execucions,
confiscacions, multes, desterraments i presó. El fracàs de les
Germanies significà la derrota de les classes populars, que, des
d’aquell moment, van ser excloses del govern de les ciutats, i va servir
per a fer canvis cap a una monarquia autoritària i absolutista.
ELS FURS, REPOBLACIÓ, CRISTIANDAT I AL-ÀNDALUS
Els Furs
La noblesa aragonesa considerava les terres conquistades a València com una prolongació dels seus senyorius. Jaume I, però, tenia una visió política molt moderna i per això va establir unes corts per a cada regne, cosa que permeté la creació d’una consciència diferenciadora de cada territori.
Així, convertí València en un regne propi (1239), formant una entitat política expressada en els Furs de València, les Corts Valencianes, moneda pròpia, i unida dinàsticament a la Corona d’Aragó. Amb la conquista de València, Jaume I i els seus soldats van posar fi a cinc-cents anys de domini musulmà.
La repoblació
Si la conquista va ser llarga, encara més ho vaser la repoblació, a pesar de les cartes de població que volien afavorir un ràpid repoblament dels territoris. Cada nova zona conquistada es convertia en terra de frontera.
No obstant això, com que la Reconquista de les terres valencianes es va basar en CAPITULACIONS, va evitar el desplaçament de la població autòctona cap al sud, i va permetre respectar els costums musulmans. Per este motiu la població musulmana va continuar sent majoritària fins al segle XVI.
La seua empremta durant cinc segles és clara, si mirem la toponímia (nom dels pobles) i els vestigis que ens han arribat en forma de construccions com els castells o el sistema de regs de les planes litorals.
El sistema econòmic, social i polític en l’Edat Mitjana (cristiandat)
Era el feudalisme. Hi havia uns pocs propietaris de grans extensions de terres, o feus, i la majoria de la gent, que treballava per a ells en l’agricultura i la ramaderia, ho feia a canvi de protecció i manteniment.
A les ciutats, els artesans s’organitzaven en gremis. Els senyors feudals eren vasalls del rei i vivien en castells. Els monestirs van ser els grans depositaris de la cultura medieval.
Al-Àndalus
El califa era la persona amb més poder i vivia en l’alcassaba.
La població era sobretot urbana i la vida econòmica es concentrava en el soc o mercat, on es venien productes provinents de les rutes comercials i dels artesans. L’agricultura va ser molt important.
Van posar en marxa nous sistemes de reg i la sénia.
Van posar en marxa nous sistemes de reg i la sénia.
Els àrabs van introduir l’arròs, la canya de sucre i el taronger. La cultura, la medicina, l’arquitectura, la filosofia, la música i altres arts van tindre un creixement molt important.
martes, 7 de marzo de 2017
QUI ÉS JAUME I ?
En aquesta sessió anem a treballar al voltant de la conquesta i de la figura de Jaume I.
Anem a veure el següent curt:
Per al pròxim dia heu d'haver vist els documentals anteriors i els comentarem a classe.
A més a més realitzarem l'inici de la tasca cooperativa on triareu la temàtica d'aquesta.
Tasca cooperativa per grups:
- Treball sobre curiositats de Jaume I
- La conquesta de València i les seues etapes.
- Per què celebrem el Nou d'octubre?
- D'on bé la tradició de la mocadora?
- Cerca informació al voltant de la Senyera.
Gràcies a tots i totes i bones falles...
martes, 28 de febrero de 2017
LA CONQUESTA
L’Edat Mitjana començà al segle V amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident i acabà al segle XV, amb els grans descobriments geogràfics.
Els comtats i els regnes de la península Ibèrica Al començament de l’Edat Mitjana la península Ibèrica estava partida en diversos regnes cristians al nord i musulmans al sud. A poc a poc, els territoris cristians del Nord es van independitzar dels reis francs. També la llengua que usaven els romans, el llatí, va anar evolucionant en els diversos llocs on es parlava, i les llengües que es van formar es coneixen com a llengües romàniques, entre les quals, les nostres. Podem assegurar que al segle IX les llengües romàniques ja estaven diferenciades.
Amb la conquista de nous territoris, conseqüència de l’expansió cap al sud al segle XIII, es va
constituir la Corona d’Aragó.
LA CONQUISTA
El 1232, el rei Jaume I va emprendre la campanya militar de conquista dels territoris islàmics del que
després havia de ser el Regne de València. Inicià la conquista de les actuals terres valencianes després de la conquista de Mallorca i les seues illes.
La conquista es planificà a Alcanyís, i fou realitzada en tres etapes:
- La primera, dirigida entre el 1225 i el 1232 a les terres del litoral nord i la frontera del Regne d’Aragó, amb les conquestes d’Ares, Morella, Borriana i Peníscola.
- La segona abastà la zona central i es va conquistar la ciutat de València i les terres planes fins al Xúquer.
El Puig es va prendre l’agost de 1237, després del fracàs d’una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de València. Les capitulacions de rendició es van signar el 28 de setembre i el rei entrà en la ciutat el 9 d’octubre de 1238.
- La tercera fase abastà des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als límits estipulats per a la conquista entre Aragó i Castella en el Tractat d’Almirra l’any 1244. Les terres al sud de la línia Biar-Busot-la Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella.
Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situats al nord del riu Segura van ser incorporats al regne de València per Jaume II. Les terres del Racó d’Ademús ja havien sigut conquistades en 1210 per Pere II d’Aragó.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)