LES GERMANIES

El 1410, mort l’últim rei del casal d’Aragó, Martí l’Humà, sense descendència, hi hagué un interregne de dos anys.

Per a decidir qui seria el nou rei, hi hagué una reunió de nou notables, representants dels tres estats de la Corona, coneguda com el Compromís de Casp (1412). Els tres estats s’havien compromés prèviament a respectar, fóra quina fóra, la decisió dels nou notables, entre els quals va tindre
un paper destacat el valencià sant Vicent Ferrer. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit “el
d’Antequera”.

En 1479, es va produir la unió dinàstica entre les dos principals corones peninsulars, la de Castella i la d’Aragó, gràcies al matrimoni celebrat en 1469 entre Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, els Reis Catòlics. Es conformava així la monarquia hispànica, que completarien posteriorment les  annexions dels regnes de Granada i Navarra.

El 1520, les governacions van perdre gran part de la seua importància i es va establir el virregnat (representant del rei al regne de València), que fou el detonant de la revolta de les Germanies, ja que va sotmetre el poble a una càrrega d’impostos molt elevada. Esta gran insurrecció va ser  protagonitzada pels gremis, que exigien tindre representants en el govern de la ciutat.

En realitat, la revolta de les Germanies contingué diverses lluites en paral·lel: la dels menestrals i el poble menut contra els nobles, la dels llauradors contra els senyors i la dels gremis cristians contra la competència dels artesans musulmans. A mesura que les ciutats se sumaven a les Germanies, la revolta adquirí la categoria de guerra civil, i es va estendre a tot el regne. A pesar dels triomfs inicials, les ciutats i viles agermandes van anar sent derrotades.

En aquell moment apareix un personatge misteriós, l’Encobert, que aconseguix reunir la gent més pobra, cosa que convertí les germanies en una lluita social. La repressió que va seguir a la victòria de la noblesa va ser molt violenta, amb més de 800 execucions, confiscacions, multes, desterraments i presó. El fracàs de les Germanies significà la derrota de les classes populars, que, des d’aquell moment, van ser excloses del govern de les ciutats, i va servir per a fer canvis cap a una monarquia autoritària i absolutista. 

A la Corona d'Aragó es definien com a menestrals aquells oficis que es feien combinant tècniques mecàniques o manuals (fusters, per exemple). 

L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS

Immediatament després de la fi de la conquista castellana del Regne de Granada, els Reis Catòlics encomanen al cardenal Cisneros convertir els moros pacíficament a la fe cristiana per tal
que no s’avalotaren. Prompte la conversió es tornaria obligatòria.

Per tal d’evitar l’exili, la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó optaren per la conversió al cristianisme, per mitjà del bateig. Al Regne de València, van ser escassíssimes les conversions, i la pràctica totalitat dels sarraïns continuà practicant la seua religió islàmica. En canvi, arran de la revolta de les Germanies, l’emperador Carles I els va obligar a batejar-se (1525).
Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se’ls anomenava moriscos o cristians nous, expressions que en aquella època eren pejoratives. La conversió forçada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que finalment Felip III decretara l’expulsió de tots els moriscos.

 
El decret (1609) va ser especialment dur per al Regne de València, on es van expulsar 135.000 moriscos, quan la població total del regne era de 400.000 persones. Com que la major part de
l’economia estava basada en l’explotació agrària per part dels moriscos, moltes terres es van veure completament despoblades.

Així començà la major crisi econòmica, social i cultural dels territoris pertanyents a la Corona d’Aragó. L’expulsió dels moriscos significà una minva de treballadors als camps. Els cultius de canya de sucre o el cotó van disminuir considerablement i molts tallers tancaren per falta de mà d’obra. El rei Carles II d’Espanya concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres, els quals, al seu torn,  imposaren als nous treballadors cristians impostos quantiosos. El sentiment d’explotació provocarà la Segona Germania al final de segle i la revolta dels Maulets durant la Guerra de Successió.