LA CONQUESTA

L’Edat Mitjana començà al segle V amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident i acabà al segle XV, amb els grans descobriments geogràfics.

Els comtats i els regnes de la península Ibèrica Al començament de l’Edat Mitjana la península Ibèrica estava partida en diversos regnes cristians al nord i musulmans al sud. A poc a poc, els territoris cristians del Nord es van independitzar dels reis francs. També la llengua que usaven els romans, el llatí, va anar evolucionant en els diversos llocs on es parlava, i les llengües que es van formar es coneixen com a llengües romàniques, entre les quals, les nostres. Podem assegurar que al segle IX les llengües romàniques ja estaven diferenciades.

Amb la conquista de nous territoris, conseqüència de l’expansió cap al sud al segle XIII, es va
constituir la Corona d’Aragó.

LA CONQUISTA

El 1232, el rei Jaume I va emprendre la campanya militar de conquista dels territoris islàmics del que
després havia de ser el Regne de València. Inicià la conquista de les actuals terres valencianes després de la conquista de Mallorca i les seues illes.

La conquista es planificà a Alcanyís, i fou realitzada en tres etapes:

- La primera, dirigida entre el 1225 i el 1232 a les terres del litoral nord i la frontera del Regne d’Aragó, amb les conquestes d’Ares, Morella, Borriana i Peníscola.

 - La segona abastà la zona central i es va conquistar la ciutat de València i les terres planes fins al Xúquer.

El Puig es va prendre l’agost de 1237, després del fracàs d’una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de València. Les capitulacions de rendició es van signar el 28 de setembre i el rei entrà en la ciutat el 9 d’octubre de 1238.

- La tercera fase abastà des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als límits estipulats per a la conquista entre Aragó i Castella en el Tractat d’Almirra l’any 1244. Les terres al sud de la línia Biar-Busot-la Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella.

 Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situats al nord del riu Segura van ser incorporats al regne de València per Jaume II. Les terres del Racó d’Ademús ja havien sigut conquistades en 1210 per Pere II d’Aragó.

JAUME I I LA FUNDACIÓ DEL REGNE DE VALÈNCIA

Els comtats i els regnes de la
península Ibèrica

L’Edat Mitjana començà al segle V amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident i acabà al segle XV, amb els grans descobriments geogràfics.

Al començament de l’Edat Mitjana la península Ibèrica estava partida en diversos regnes cristians al nord i musulmans al sud. A poc a poc, els territoris cristians del Nord es van independitzar dels reis francs.

Llatí vulgar, tardiu o vernacle (vernáculo cast)

També la llengua que usaven els romans, el llatí, va anar evolucionant en els diversos llocs on es parlava, i les llengües que es van formar es coneixen com a llengües romàniques, entre les quals, les nostres. Podem assegurar que al segle IX les llengües romàniques ja estaven diferenciades.

Amb la conquista de nous territoris, conseqüència de l’expansió cap al sud al segle XIII, es va constituir la Corona d’Aragó.

MAPA INTERACTIU DE LA CONQUESTA DELS ÀRABS

EL IDIOMA DEL LLATÍ AL VALENCIÀ

 

Els antecedents. El llatí vulgar va evolucionar de manera diferent als territoris de la Romània després de la descomposició de l’Imperi Romà al segle V. Els factors que expliquen la posterior diversificació i fragmentació del llatí parlat (que donarà lloc a les llengües romàniques) són bàsicament:

1. El substrat

2. La intensitat de la romanització: en aquelles zones on la romanització fou més intensa, els altres factors, com per exemple les llengües autòctones, influïren en menor grau.

3. La procedència dialectal dels colonitzadors

4. El superstrat: després de la caiguda de l’Imperi Romà, les diverses varietats del llatí parlades entraren en contacte amb les llengües dels diversos pobles invasors, moltes de les quals deixaren la petjada en les incipients parlars romànics.

5. Situació geogràfica respecte a Roma.

 

C2. Hist. de la llengua fins al segle XV: form. i exp. Les llengües romàniques o neollatines. © UPV 

Les llengües romàniques i el valencià 

La romanització lingüística. 

Els romans arribaren a Empúries (218 a. C.) per a combatre els exercits cartaginesos, fita que inicia el període de dominació romana i el procés de romanització a tots els nivells.

Lingüísticament, la romanització, que fou molt ràpida a tota la façana mediterrània, va ser un fet decisiu per a tot Europa i també per a les futures terres del domini lingüístic del valencià. Després d’un llarg i complex procés històric, s’hi aconseguí una total substitució lingüística de les llengües de la població autòctona pel llatí, que acabà imposant-se no sense rebre abans la influència de les llengües autòctones.

La romanització, doncs, va alterar, anivellar i homogeneitzar la realitat lingüística preexistent, ja que la major part de les llengües autòctones (a excepció de la llengua basca i el berber) desaparegueren.

En un principi, però, només es parlava en una zona molt reduïda, el Laci, on hi ha la ciutat de Roma.

La llengua llatina, com qualsevol llengua del món, no era una llengua uniforme, sobretot la llengua oral, sinó que també estava sotmesa al fenomen de variabilitat lingüística; més encara quan aquesta llengua es convertí en el mitjà de comunicació del conjunt de pobles que formaren part de l’immens Imperi Romà. Així, en totes les èpoques cal distingir dins del llatí, dos registres bàsics: el llatí literari o clàssic, utilitzat en la producció literària, i el llatí popular o parlat, anomenat també llatí vulgar.

La Via Augusta, contigua a la mar i molt freqüentada, donava coherència a les comarques costenques de la Tarraconense, però era, en canvi, molt poc transitada dellà el Salt de Cazorla, quan s’endinsava per la Hispània Ulterior. Això explica que mentre que el llatí de la Bètica s’aturava en un estadi culte i arcaïtzant, el de la Tarraconense fos, al contrari, molt accessible a aquelles innovacions. Així, doncs, el llatí de la Tarraconense fou, a més de popular, més modern que el de la Bètica.

APRENENTATGE COOPERATIU

Bona vesprada en la sessió següent hem de visualitzar diversos vídeos respecte a l'aprenentatge cooperatiu. Reflexionarem respecte a com ens hem d'avaluar tant a nosaltres mateix, com als nostres companys. A més a més, en aquesta ocasió el grup hi ha de defensar per què ha triat un rol o un altre per al seu company.

Aprenentatge cooperatiu i avaluació formativa (2) La veu dels alumnes

 

Exemple d'exposició de xiquets de quart de primària.

Últim video:

 

ACTIVITAT PER A LA CLASSE DEL DIA 23 DE FEBRER 2017

ACTIVITAT PER A LA CLASSE DEL DIA 23 DE FEBRER

Cercar un monument, edifici o construcció que fa´ça referencia a l'època musulmana en la península.
Teniu que explicar l'any de construcció, qui el va encomanar i característiques principals d'ell.

Gràcies.

Activitats

Bon dia. Seguidament us detalle les activitats que hem realitzat durant aquesta avaluació i deuen estat incloses a la llibreta:

1. La densitat de població.
2. Piràmide de la població (analitzar els tres gràfics) Opinió.
3. Les pintures rupestres: Observa les il·lustracions que apareixen a continuació de la Cova dels Cavalls de Valltorta (Castelló) i descriu les activitats que representen.
• Quins aspectes de la vida quotidiana podem conéixer a partir de les escenes?
• Creus que les pintures rupestres ens han donat informació al voltant de la vida dels primers habitants de la comunitat? Per què?
4. Els ibers.
• Realitzeu una investigació sobre l'alfabet iber, dibuixeu els seus signes i després transcriviu el vostre nom.
• La romanització
• Molts topònims de la Comunitat Valenciana tenen el sufix -ena i -ent, que indica la procedència del nom del senyor d'una antiga vil·la romana que constitueix el nucli de la localitat actual. Esbrina i situa en un mapa de la Comunitat Valenciana localitats amb aquests sufixos.
5. La romanització
• Explica que és la via Augusta i traça un mapa de la Comunitat Valenciana en el qual aparega l'itinerari de la Via Augusta i les localitats indicades en el text.
• Identifica les vies de comunicació actuals sobre les quals discorre la Via Augusta.
6. PASAPARAULA
1. Has de fer una roda amb paraules dels temes que hem donat en aquesta avaluació.

EL ÚLTIM DIA D'ENTREGA DE L'ACTIVITAT PASAPARULA I LA LLIBRETA AMB TOTES LES ACTIVITATS : DIA 1 DE MARÇ (podeu entregar-ho abans).

Aquesta avaluació realitzarem també una activitat cooperativa.



Gràcies a tots i totes..

Xarc Al-Àndalus

El domini musulmà es va iniciar en el segle VIII i va perdurar fins al segle XIII, quan va arribar Jaume I- i, com en altres llocs de la península Ibèrica, també en terres valencianes es va arribar a
acords entre els dirigents locals i els musulmans; així continuaven exercint el domini sobre el seu territori encara que dominat pel control suprem del califa.

Les terres valencianes es van denominar Xarq Al-Àndalus, l’orient d’Al-Àndalus, i va ser un territori de frontera. Per eixe motiu, es van construir gran quantitat de castells i torres que custodiaven les comunicacions i defensaven i servien de refugi a alqueries i localitats.

En el segle XI, Xarq Al-Àndalus es va dividir en diferents regnes, taifes. Són els de València, Alpuente i Dénia.

També al final d’este segle es va produir la intervenció d’un noble castellà, el Cid, que va ocupar les ciutats més importants, incloent-hi la de València, encara que després de la seua mort el control del territori va tornar als musulmans fins a l’arribada de Jaume I.

Los reinos de taifas en 1037.

Durant la dominació musulmana, l'agricultura valenciana va tindre un important desenrotllament gràcies als cultius de regadiu: arròs, taronges, canya de sucre, morera. Però també va tindre gran importància l'artesania, la indústria tèxtil a Bocairent, Elx i València, la construcció naval a Dénia i el paper a Xàtiva.

Una gran quantitat d'elements de la cultura àrab es conserven en molts àmbits de la vida, ritus, costums, idioma, agricultura.

Tribunal de les Aigües: Una de les institucions de justícia més antigues d'Europa. Es dedica a resoldre els problemes del repartiment de l'aigua del Túria les seues séquies. Enllaç

El costum del bany també va ser implantada pels àrabs els qui tenen costum de netejar-se abans de resar.

A més a més vam rebre una forta influència de la llengua àrab en paraules d'ús quotidià, científiques i sobretot en la toponímia (noms dels llocs), ja que l'àrab va tenir una important presència a la Península durant vuit segles.

La majoria (però no necessàriament tots) dels topònims que comencen per vin- o per beni- o bini- són àrabs (beni- o bini-, de l'àrab clàssic bāni, significa 'fills de', i el que ve després sol ser un nom de persona o un llinatge):

Entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la Septimània, última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.

És a dir el període que els visigots dominaren la península és des del segle V al segle VIII.

PERIODE VISIGOT

En el segle V, després de la caiguda de l’Imperi romà en l’occident d’Europa,  els visigots dominaren la major part d’Hispània.

Els visigots  era un poble germànic originari de Gotland l'actual Suècia que en el marc de les invasions barbares van penetraren l'imperi Romà.

Un altre poble apareix en Hispània, els bizantins, que apareixien com a continuadors de la forma de vida i cultura romanes, van ocupar el sud del territori.
Aquesta ocupació va durar poc de temps i, finalment, els visigots els van expulsar i van ocupar totes les nostres terres.

Migracions visigodes

ASPECTES MÉS IMPORTANTS A DESTACAR DELS VISIGOTS: 

•  Adopció de la cultura i costums romanes
• La llengua llatina
• El dret roma
• La religió Cristiana

En una època de turbulències i inseguretat, l’activitat econòmica havia passat de la ciutat al camp, encara que algunes ciutats van mantenir la seua importància per la presència de bisbes, com ara València, Xàtiva, Dénia o Elx, llocs convertits en seus episcopals.


Entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la Septimània, última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.

És a dir el període que els visigots dominaren la península és des del segle V al segle VIII.
enllaç: més informació més informació