La prehistòria al País Valencià fa referència al període que comprèn des del paleolític (a l'entorn del 350000 aC), amb l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonitzadors (grecs, fenicis i cartaginesos; al voltant del 500 aC), en l'actual territori del País Valencià.
Els primers vestigis de poblament humà trobats a l'actual País Valencià daten del paleolític mitjà. El dos jaciments més importants són la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, la Safor) i la cova Negra a Xàtiva.
En la Cova de Bolomor es troben les primeres proves de foc controlat al País Valencià i daten al voltant del 250000 a C, en la cova Negra s'han trobat restes dels darrers humans de Neandhertal que habitaren Europa.
Com podeu observar al mapa durant el paleolític superior i epipaleolític, el nombre de jaciments augmenta al llarg de la regió.
Cal destacar que a la fi del paleolític mitjà, (40.000 aC), s'inicia l'expansió de l'humà de cromanyó (Homo sapiens) per tota Europa,
i durant un període aproximat de 10.000 anys les dues espècies
d'homínids, els neandertals i els cromanyons, van coexistir en les
mateixes regions. Aquesta expansió va provocar l'extinció dels
neandertals.
Paleolític Superior: Les condicions climàtiques durant aquest període van ser molt severes
per als pobladors, ja que el planeta va travessar dues glaciacions,
denominades Würm II i Würm III. S'inicia amb l'arribada dels cromanyons (humans anatòmicament moderns), que introdueixen canvis respecte als antecessors:
- Tecnologia (sistema de talla laminar -sílex)
- Caça més especialitzada, planes (cérvols), regions muntanyoses (cabres salvatges). Poblacions menys nòmades (destresa per a caçar conills) 80%.
- L'optimització en la gestió de recursos.
- Desenvolupament de l'art rupestre.
Durant l'epipaleolític, o mesolític, les condicions climàtiques es van suavitzar. Els períodes glacials del paleolític superior van concloure i el planeta va entrar en l'època geològica actual, l'Holocé. Això va provocar que els boscos començaren a expandir-se, i que els pols retrocediren, causant un augment del nivell del mar fins a cotes similars a les actuals.
L'ART RUPESTRE
Però el fet més destacable de la prehistòria valenciana és la importantíssima riquesa, per la seua quantitat i qualitat de les pintures rupestres.
 |
| La cova dels cavalls |
 | |
| Pintura rupestre en el barranc de la Valltorta, Castelló. |
 |
| Dibuix que mostra un combat entre arquers. Morella la Vella |
Les pintures representen escenes de la vida quotidiana: figures masculines o femenines dansant, lluitant, recol·lectant mel o caçant cérvols o cabres salvatges.
Les representacions humanes més abundants són les masculines, que apareixen nues o portant una espècie de pantalons o tapalls; les figures femenines presenten característiques comunes: tronc esvelt, malucs amples, pits xicotets, o, a voltes, grans i caiguts. Els uns i les altres porten els caps adornats i
diversos tipus de pentinats, també són freqüents els braçalets i les turmelleres.
diversos tipus de pentinats, també són freqüents els braçalets i les turmelleres.
La tècnica utilitzada és la pintura de color roig i, en menor mesura, negre.
En 1998, les pintures rupestres llevantines van ser declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO per la seua importància històrica i cultural.
