El 1410, mort l’últim rei del casal d’Aragó, Martí l’Humà, sense descendència, hi hagué un interregne de dos anys.
Per a decidir qui seria el nou rei, hi hagué una reunió de nou notables, representants dels tres estats de la Corona, coneguda com el Compromís de Casp (1412). Els tres estats s’havien compromés prèviament a respectar, fóra quina fóra, la decisió dels nou notables, entre els quals va tindre
un paper destacat el valencià sant Vicent Ferrer. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit “el
d’Antequera”.
En 1479, es va produir la unió dinàstica entre les dos principals corones peninsulars, la de Castella i la d’Aragó, gràcies al matrimoni celebrat en 1469 entre Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, els Reis Catòlics. Es conformava així la monarquia hispànica, que completarien posteriorment les annexions dels regnes de Granada i Navarra.
El 1520, les governacions van perdre gran part de la seua importància i es va establir el virregnat (representant del rei al regne de València), que fou el detonant de la revolta de les Germanies, ja que va sotmetre el poble a una càrrega d’impostos molt elevada. Esta gran insurrecció va ser protagonitzada pels gremis, que exigien tindre representants en el govern de la ciutat.
Per a decidir qui seria el nou rei, hi hagué una reunió de nou notables, representants dels tres estats de la Corona, coneguda com el Compromís de Casp (1412). Els tres estats s’havien compromés prèviament a respectar, fóra quina fóra, la decisió dels nou notables, entre els quals va tindre
un paper destacat el valencià sant Vicent Ferrer. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit “el
d’Antequera”.
En 1479, es va produir la unió dinàstica entre les dos principals corones peninsulars, la de Castella i la d’Aragó, gràcies al matrimoni celebrat en 1469 entre Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, els Reis Catòlics. Es conformava així la monarquia hispànica, que completarien posteriorment les annexions dels regnes de Granada i Navarra.
El 1520, les governacions van perdre gran part de la seua importància i es va establir el virregnat (representant del rei al regne de València), que fou el detonant de la revolta de les Germanies, ja que va sotmetre el poble a una càrrega d’impostos molt elevada. Esta gran insurrecció va ser protagonitzada pels gremis, que exigien tindre representants en el govern de la ciutat.
En realitat, la revolta de les Germanies contingué diverses lluites en paral·lel: la dels menestrals i el poble menut contra els nobles, la dels llauradors contra els senyors i la dels gremis cristians contra la competència dels artesans musulmans. A mesura que les ciutats se sumaven a les Germanies, la revolta adquirí la categoria de guerra civil, i es va estendre a tot el regne. A pesar dels triomfs inicials, les ciutats i viles agermandes van anar sent derrotades.
En aquell moment apareix un personatge misteriós, l’Encobert,
que aconseguix reunir la gent més pobra, cosa que convertí les
germanies en una lluita social. La repressió que va seguir a la victòria
de la noblesa va ser molt violenta, amb més de 800 execucions,
confiscacions, multes, desterraments i presó. El fracàs de les
Germanies significà la derrota de les classes populars, que, des
d’aquell moment, van ser excloses del govern de les ciutats, i va servir
per a fer canvis cap a una monarquia autoritària i absolutista.
