Activitats

Bon dia. Seguidament us detalle les activitats que hem realitzat durant aquesta avaluació i deuen estat incloses a la llibreta:

1. La densitat de població.
2. Piràmide de la població (analitzar els tres gràfics) Opinió.
3. Les pintures rupestres: Observa les il·lustracions que apareixen a continuació de la Cova dels Cavalls de Valltorta (Castelló) i descriu les activitats que representen.
• Quins aspectes de la vida quotidiana podem conéixer a partir de les escenes?
• Creus que les pintures rupestres ens han donat informació al voltant de la vida dels primers habitants de la comunitat? Per què?
4. Els ibers.
• Realitzeu una investigació sobre l'alfabet iber, dibuixeu els seus signes i després transcriviu el vostre nom.
• La romanització
• Molts topònims de la Comunitat Valenciana tenen el sufix -ena i -ent, que indica la procedència del nom del senyor d'una antiga vil·la romana que constitueix el nucli de la localitat actual. Esbrina i situa en un mapa de la Comunitat Valenciana localitats amb aquests sufixos.
5. La romanització
• Explica que és la via Augusta i traça un mapa de la Comunitat Valenciana en el qual aparega l'itinerari de la Via Augusta i les localitats indicades en el text.
• Identifica les vies de comunicació actuals sobre les quals discorre la Via Augusta.
6. PASAPARAULA
1. Has de fer una roda amb paraules dels temes que hem donat en aquesta avaluació.

EL ÚLTIM DIA D'ENTREGA DE L'ACTIVITAT PASAPARULA I LA LLIBRETA AMB TOTES LES ACTIVITATS : DIA 1 DE MARÇ (podeu entregar-ho abans).

Aquesta avaluació realitzarem també una activitat cooperativa.



Gràcies a tots i totes..

Xarc Al-Àndalus

El domini musulmà es va iniciar en el segle VIII i va perdurar fins al segle XIII, quan va arribar Jaume I- i, com en altres llocs de la península Ibèrica, també en terres valencianes es va arribar a
acords entre els dirigents locals i els musulmans; així continuaven exercint el domini sobre el seu territori encara que dominat pel control suprem del califa.

Les terres valencianes es van denominar Xarq Al-Àndalus, l’orient d’Al-Àndalus, i va ser un territori de frontera. Per eixe motiu, es van construir gran quantitat de castells i torres que custodiaven les comunicacions i defensaven i servien de refugi a alqueries i localitats.

En el segle XI, Xarq Al-Àndalus es va dividir en diferents regnes, taifes. Són els de València, Alpuente i Dénia.

També al final d’este segle es va produir la intervenció d’un noble castellà, el Cid, que va ocupar les ciutats més importants, incloent-hi la de València, encara que després de la seua mort el control del territori va tornar als musulmans fins a l’arribada de Jaume I.

Los reinos de taifas en 1037.

Durant la dominació musulmana, l'agricultura valenciana va tindre un important desenrotllament gràcies als cultius de regadiu: arròs, taronges, canya de sucre, morera. Però també va tindre gran importància l'artesania, la indústria tèxtil a Bocairent, Elx i València, la construcció naval a Dénia i el paper a Xàtiva.

Una gran quantitat d'elements de la cultura àrab es conserven en molts àmbits de la vida, ritus, costums, idioma, agricultura.

Tribunal de les Aigües: Una de les institucions de justícia més antigues d'Europa. Es dedica a resoldre els problemes del repartiment de l'aigua del Túria les seues séquies. Enllaç

El costum del bany també va ser implantada pels àrabs els qui tenen costum de netejar-se abans de resar.

A més a més vam rebre una forta influència de la llengua àrab en paraules d'ús quotidià, científiques i sobretot en la toponímia (noms dels llocs), ja que l'àrab va tenir una important presència a la Península durant vuit segles.

La majoria (però no necessàriament tots) dels topònims que comencen per vin- o per beni- o bini- són àrabs (beni- o bini-, de l'àrab clàssic bāni, significa 'fills de', i el que ve després sol ser un nom de persona o un llinatge):

Entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la Septimània, última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.

És a dir el període que els visigots dominaren la península és des del segle V al segle VIII.

PERIODE VISIGOT

En el segle V, després de la caiguda de l’Imperi romà en l’occident d’Europa,  els visigots dominaren la major part d’Hispània.

Els visigots  era un poble germànic originari de Gotland l'actual Suècia que en el marc de les invasions barbares van penetraren l'imperi Romà.

Un altre poble apareix en Hispània, els bizantins, que apareixien com a continuadors de la forma de vida i cultura romanes, van ocupar el sud del territori.
Aquesta ocupació va durar poc de temps i, finalment, els visigots els van expulsar i van ocupar totes les nostres terres.

Migracions visigodes

ASPECTES MÉS IMPORTANTS A DESTACAR DELS VISIGOTS: 

•  Adopció de la cultura i costums romanes
• La llengua llatina
• El dret roma
• La religió Cristiana

En una època de turbulències i inseguretat, l’activitat econòmica havia passat de la ciutat al camp, encara que algunes ciutats van mantenir la seua importància per la presència de bisbes, com ara València, Xàtiva, Dénia o Elx, llocs convertits en seus episcopals.


Entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la Septimània, última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.

És a dir el període que els visigots dominaren la península és des del segle V al segle VIII.
enllaç: més informació més informació 

Romanització

Bona nit a tots i a totes...

Demà treballarem la via Augusta.
Començarem el visionat d'un video Via Augusta

Respon a les següents preguntes:

Què és el miliario ?
El refranyer popular diu: "todos los caminos llevan a Roma.." A què creus que es refereix?

Informació miliario definició

Biografia de Anibal

“PASAPARAULA”

Fes clic a l’enllaç per descarregar-te la fitxa en blanc “LA RODA DE PASAPARAULA”. 

 Has de fer una roda amb les paraules que hem donat en aquesta avaluació.

La data d’entrega és el dia 1 de Març. Aquesta activitat es individual.

Pots descarregar la plantilla de l'activitat pasaparaula

Els ibers i la romanització (2)

Bon dia!!

Ací teniu les pròximes dos activitats per aquest tema. Podeu descarregar els mapes muts dels enllaços o dibuixarlos a la llibreta.

Activitat 2 :La romanització
Molts topònims de la Comunitat Valenciana tenen el sufix -ena i -ent, que indica la procedència del nom del senyor d’una antiga vil·la romana que constituïx el nucli de la localitat actual. Esbrina i situa en un mapa de la Comunitat Valenciana localitats amb estos sufixos.

 Activitat 3 :La romanització
Explica que es la via Augusta i traça un mapa de la Comunitat Valenciana en el qual aparega l’itinerari de la Via Augusta i les localitats indicades en el text.

Identifica les vies de comunicació actuals sobre les quals discorre la Via Augusta.

Ací teniu la informació que anem a treballar a més a mes de la del llibre de referència: via Augusta 

ELS IBERS

Els Íbers són els primers pobladors dels que tenim constància a Valencia. Vivien en tribus i es van anar instal·lant a València cap el s.VII a.C. Vivien al llarg de la costa mediterrània i van rebre el nom d'íbers tots els pobles que vivien a l'entorn del riu Ebre (Iberus)

 CARACTERÍSTIQUES DELS ÍBERS:

1. - Construïen poblats al cim dels turons, envoltats de muralles i torres per defensar-se.
2. - Vivien en cases petites, fetes amb una base de pedra, parets i sostres fets de toves (una mena de maons fets amb palla, fusta i fang) 
3. - Parlaven la mateixa llengua i tenien un sistema d'escriptura propi, que encara no s'ha pogut desxifrar. 

 

 

 Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de la pesca. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer teixits, com lli i espart. Varen difondre l'ús de l'arada i adaptaren el conreu de la vinya i l'olivera. Varen aprendre a conservar el peix per mitja de la salaó. 

Coneixien el ferro i varen servir els TORNS per fabricar objectes de ceràmica. Eren hàbils fabricants d'objectes d'orfebreria, joies (plata i or) i d'armes.

 

Practicaven el comerç, sobretot amb els grecs, que a canvi de blat i metalls, els proporcionaven peces de ceràmica, joies, perfums, etc. Els íbers d'Empúries foren el primer poble que va encunyar monedes al s. V a.C.

   

 - Donaven culte al sol, com a ésser suprem, adoraven la lluna i els estels, els arbres, l'aigua i les muntanyes.

- Pel que fa a l'art, l'obra més famosa que ens ha quedat ha estat la Dama d'Elx. També han quedat moltes obres fetes amb ceràmica.

- Els íbers incineraven els seus difunts en un lloc específic: la necròpolis. Desaven les cendres dins una urna i sovint desaven al cantó de l'urna estris que tenia la persona quan era viva: armes, ornaments, àmfores, peces de ceràmica...

Activitat 1 :El ibers 
Realitzeu una inestigació sobre l’alfabet iber, dibuixeu els seus signes i després transcrivu el vostre nom.

Ací teniu un enllaç en línia per a fer l'activitat: Alfabet iber